Montjuïc, un circuit ‘retro’

30-03-01b

Olor de gasolina i l’estrident so de motors d’entre els arbres en un sinuós traçat que solcava la muntanya màgica de Montjuïc. Així és com els aficionats al motor recorden al mític circuit barceloní, que va acollir els grans premis d’Espanya de Fórmula 1 a les temporades 1969, 1971, 1973 i 1975. En l’imaginari col·lectiu dels amants del motor del nostre país, el circuit urbà de Montjuïc és més que un senzill circuit. És una llegenda.

I per això, la 31a edició del saló Auto Retro, que se celebra del 4 al 8 de desembre al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, li ret homenatge dedicant-li el cartell oficial. L’organitzador del saló, Fermín Sulé, explica que “sent com és Auto Retro Barcelona, un certamen en el qual el vehicle històric té un paper fonamental, i com que fa molts anys que celebrem la nostra exposició a Montjuïc, hem cregut que aquesta vegada calia plasmar el nostre estimat circuit, amb tota la seva majestuositat”.

80 anys d’història

El cartell, obra del pintor argentí Juan Carlos Ferrigno, reprodueix el Lotus JPS-Cosworth, pilotat pel brasiler Emerson Fittipaldi, al revolt del Roser del traçat barcelonès amb la imatge del Palau Nacional al fons durant el Gran Premi corresponent a l’any 1973.

30-03-02cNo obstant això, la història del circuit de Montjuïc es remunta als anys 30 del segle passat amb les proves organitzades per la Penya Rhin Gran Premi. Després de la Guerra Civil, les curses de cotxes es traslladen a Pedralbes fins l’any 1955. Després d’un llarg parèntesi, Espanya aconsegueix, l’any 1968, recuperar l’organització d’un Gran Premi puntuable pel Campionat del Món de Fórmula 1. El madrileny circuit del Jarama i el barcelonès de Montjuïc s’alternarien anualment la celebració del Gran Premi espanyol.

Manca de seguretat

Al Gran Premi de 1975, els pilots van denunciar la manca de seguretat del traçat català i, als entrenaments, van voler evitar-ne la disputa. No ho van aconseguir, però el llavors Campió del Món i gran estrella de la Fórmula 1, Emerson Fittipaldi, es va retirar de la cursa en senyal de protesta després de la primera volta.

30-03-03Després de diversos accidents lleus, va arribar la tragèdia que va acabar amb el circuit de Montjuïc. Es cobria la volta 26 quan el cotxe de l’alemany Rolf Stommelen va perdre l’aleró, va sortir volant per l’aire i va estavellar-se contra la zona d’espectadors. Cinc persones hi van morir. La cursa va ser suspesa i els 3.790 metres del circuit de Montjuïc van ser eliminats del calendari de la Fórmula 1. Veure vídeo

Des de llavors, només algunes proves motociclistes com les cèlebres 24 Hores de Montjuïc, fins l’any 1986, van tenir com a escenari el traçat urbà català fins que les autoritats esportives van considerar que ja no reunia les condicions de seguretat necessàries per acollir proves de velocitat.

Després de més de 30 anys sense albergar cap prova, i coincidint amb el 75è aniversari de la seva creació, a l’octubre de 2007, s’hi fa va fer la ‘Martini Legends’, que va reunir més de 80 Vehicles d’època així com pilots destacats com Emerson Fittipaldi, qui recórrer el traçat als comandaments del cotxe amb el qual va assolir la victòria al Gran Premi de 1973 i que és la imatge oficial del 31 Auto Retro Barcelona… Paradoxes de la vida.

La muntanya del motor

Els aficionats coneixen Montjuïc com a ‘La muntanya del motor’. I és que aquest circuit va ser un dels més selectius i difícils del món. Es tractava d’un traçat sinuós i virat on només el tram de l’avinguda de Rius i Taulet davant de la Font Màgica era l’únic realment recte del circuit.

Cal destacar revolts com el de la Pèrgola, el del Poble Espanyol, el revolt de Sant Jordi, el canvi de rasant després de passar l’Estadi Olímpic on els monoplaces arribaven als 250 km/h; l’angle de Miramar, on s’hi passava de 250 a 80 km/h en només 300 metres, el de la Font del Gat o el del Teatre Grec… Formen part de la història de l’automobilisme mundial.

E. PÉREZ MOYA