El Congrés World Routes que ha de celebrar-se el mes de setembre al recinte de Gran Via sembla fet a la mida de Barcelona i de l’empenta que el seu aeroport està prenent en els últims anys. Posa damunt la taula els problemes i les solucions que aquestes grans infraestructures, i els qui operen a elles, han d’abordar en l’horitzó 2020.

World Routes, un fòrum sobre el desenvolupament de les rutes aèries, reunirà al voltant de 3.000 delegats, representants de 300 línies de tot el món, de 700 aeroports i de 130 autoritats turístiques. Uns 110 països prendran part en aquesta trobada que constitueix una ocasió per debatre sobre el present i el futur de les línies aèries.

Set vegades més passatgers

Unes dades ens ajudaran a prendre consciencia de la importància que té avui en dia el transport aeri, sense el qual, com ens passa amb Internet i les noves tecnologies, no podríem entendre les relacions comercials, el turisme i el creixement econòmic: dels poc més de 400 milions de passatgers que van utilitzar l’avió el 1973 per fer un vol nacional o internacional s’ha passat, segons les dades del Banc Mundial, a una mica més de 3.000 milions en l’actualitat. La xifra, doncs, s’ha multiplicat per set.

Entre 8.000 i 13.000 avions volen a la vegada a tot el món, amb un equip humà d’entre 48.000 i 78.000 tripulants, homes i dones, que ajuden a transportar vuit milions de passatgers al llarg del dia.

A Espanya volen cada any més de 230 milions de passatgers, concentrats de manera especial als aeroports de Madrid, Barcelona i Palma que s’emporten més de la meitat del total de viatgers.

Les qüestions plantejades

Els experts reunits a Barcelona abordaran qüestions molt diverses relacionades amb el sector. Al costat de les més tècniques, altres són d’una gran importància estratègica com, per exemple, si és possible el creixement il·limitat dels aeroports empès per la demanda turística o com resoldre la saturació progressiva de moltes instal·lacions i si és possible aplicar criteris sostenibles.

El terrorisme, el Brexit, la política d’admissió de viatgers de l’administració Trump, la tecnologia, el creixement de la demanda a Àsia son altres qüestions que es plantejarà el congrés que estudiarà també, prenent com a referència Barcelona, la coordinació entre les autoritats portuàries i aeroportuàries per gestionar amb eficàcia l’atenció als viatgers de creuers.

L’empenta del Prat

L’aeroport de Barcelona-El Prat viu un moment especialment bo. Aquesta infraestructura, bàsica per a l’economia, la indústria i el turisme convencional i de negocis, va tancar l’any 2016 amb un rècord de passatgers, 44,1 milions, el que suposa un creixement de més de l’11% respecte d’un any abans. És ja el setè aeroport europeu i s’està configurant com un hub per a connexions intercontinentals, d’especial importància per als passatgers que viatgen pel seu compte.

En aquesta classificació se situa com a segon aeroport europeu, darrera de Dublín. L’aposta de les companyies de baix cost pels vols intercontinentals s’ha vist reforçada amb les rutes obertes aquest mes de juny per Level i Norwegian cap als Estats Units i Amèrica Llatina i nous plans d’expansió cap a altres bandes del món.

El Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i AENA, treballa des de 2005 a favor de la connexió intercontinental del Prat. Ara es connecta ja amb 44 ciutats de 25 països però encara queda molt camí per fer.

Per a l’activitat de Fira de Barcelona, els vols intercontinentals tenen molta importància ja que reforcen la presència de visitants internacionals. A la vegada, la celebració als recintes firals de grans esdeveniments actua també com a al·licient per a l’obertura de noves rutes transoceàniques.

R.P.