Els grans reptes de la construcció espanyola

MAIG 2011

08-02-01Després de 20 anys en què la construcció ha estat el principal motor de l’economia espanyola, el sector està vivint un període de profunda recessió que l’obliga a plantejar-se quins són els seus grans reptes per al present i el futur.

En la seva 17ena edició Construmat, celebrat del 16 al 21 de maig al recinte de Gran Via, ha volgut donar resposta a aquestes preguntes. El saló ha reunit a compradors i professionals de 58 països com del Brasil, la Xina, el Marroc, Rússia, Xile, Romania, Hongria, França o Mèxic. A més de la internacionalització, també ha mostrat les últimes tendències de la construcció que aposta cada vegada més per la rehabilitació, la sostenibilitat i la innovació com a camins de sortida per superar l’actual situació.

El sector té una oportunitat de creixement en els mercats exteriors, com al Brasil, que a la seva condició de país emergent, suma la de ser seu de dos esdeveniments esportius que requereixen d’una gran inversió en infrastructures (el Mundial de futbol de 2014 i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de 2016). També els mercats asiàtics apareixen a l’horitzó.

L’opinió del sector

08-02-02El president del saló, el conseller delegat del grup Comsa Emte, Josep Miarnau, ho té clar. “Sortir fora és una de les grans alternatives que té el sector. Som bons en el que fem i la relació qualitat-preu és excel·lent pel que fa referència la competència amb d’altres països. Hem de perdre la por i anar a buscar les oportunitats allà on són”. Quant a la innovació, sembla evident que contribuirà al creixement de la sostenibilitat en la construcció.

08-02-03El director científic del Centre de Materials del Foment de les Arts Decoratives (Mater-FAD), Javier Peña, posa com a exemple “l’aplicació dels materials fotocatalítics que descontaminen les nostres ciutats des de la seva primera funció de façana ventilada a un edifici o de paviment a una plaça”. Peña anima el sector a ser més valent. “S’han de prendre decisions i apostar de manera decidida pels nous materials”, afegeix.

En aquest àmbit, destaca l’aportació de la companyia química BASF que desenvolupa nous tipus de formigó, un inèdit procés de fabricació de ciment o innovadors panells i revestiments, entre altres productes, utilitzats als túnels de les línies AVE o en una nova promoció d’habitatges de protecció oficial.

08-02-04El tercer protagonista de Construmat 2011 ha sigut la rehabilitació. El coordinador de Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), Xavier Casanovas, creu que “ara és el moment en què la rehabilitació deixi de ser la ventafocs a la construcció espanyola”. I és que les xifres no enganyen. Mentre que a França o a Itàlia la rehabilitació representa el 70% de l’activitat, a Espanya mai han superat el 20%.

Segons Casanovas, la rehabilitació es caracteritza, entre d’altres qüestions, per ser un sector que reforça l’economia local o que millora l’eficiència energètica en posar al dia un parc obsolet d’habitatges. Tot i això, aquest expert reclama “un canvi a les dinàmiques actuals” per tal de què el sector de la rehabilitació pugui arribar al seu veritable potencial. Per a Xavier Casanovas, “les Administracions han de posar en marxa reformes legals i un programa d’ajuts; els professionals han d’apostar per l’especialització i la gestió; les empreses han de seguir innovant i els propis usuaris, que són els coneixedors del valor real de la seva propietat, invertir”.

EDUARDO PÉREZ MOYA