La rehabilitació, clau per reactivar la construcció a Espanya

NOVEMBRE / DESEMBRE 2010

04-03-01Després de tres anys de crisi immobiliària, i amb el preu de l’habitatge tornant als nivells de l’any 2005, són moltes les veus que es pregunten si, de veritat, el sector de la construcció ha deixat enrere l’etapa negra que va viure per encarar una època de recuperació.

Les sorprenents xifres del passat Barcelona Meeting Point, celebrat del 20 al 24 de octubre al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona i en què, segons els seus organitzadors, s’han fet operacions per valor de més de 2.250 milions d’euros en només quatre dies de saló, semblen indicar que això és així.

Uns pisos més barats, uns tipus d’interès més baixos i la pròxima finalització del termini per a desgravar la compra d’un habitatge són les causes que expliquen aquest fenomen que, fins i tot, ha provocat que el president del certamen, Enrique Lacalle, hagi dit que “el saló ha representat un brot verd en moment de crisi”.

El fet que hi hagi, segons les dades de la Confederació Espanyola d’Associacions de Fabricants de Productes de Construcció (CEPCO), més de 600.000 habitatges nous en venda i sense comprador, provoca que el sector aposti per altres vies per tirar endavant.

A l’última edició de Construmat, saló que es va celebrar en un moment molt complicat i que, des de la seva primera edició, ha marcat la tendència a seguir en la construcció espanyola, ja es van assenyalar els tres eixos sobre els quals el sector podria ressorgir: innovació, sostenibilitat i rehabilitació.

Fruit d’aquestes reflexions i sorgit també en el marc de Construmat 2009, a principis d’octubre, va tenir lloc el primer Congrés de Rehabilitació i Sostenibilitat, organitzat pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona.

En l’acte inaugural, el president de Construmat, l’empresari Josep Miarnau, va parlar de “dades que parlen d’una recuperació” al sector. I va posar l’accent en la importància de la rehabilitació. “Hem de seguir apostant i molt per a la rehabilitació”, assegurant que “una gran part dels 26 milions d’habitatges del nostre país tenen més de 30 anys, la qual cosa indica que algunes d’elles són susceptibles d’algun procés de millora o reforma”.

En aquest sentit, la presidenta del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, va afirmar que “només la regeneració urbana i la rehabilitació poden donar respostes adequades a les demandes actuals de sostenibilitat social, econòmica i ambiental”.

En la mateixa línia, es va expressar Beatriz Corredor, llavors titular del desaparegut Ministeri de l’Habitatge en una de les seves últimes compareixences públiques. “La rehabilitació seguirà sent una de les línies estratègiques de la política d’habitatge del Govern” va afirmar.

José Blanco, ministre de Foment i màxim responsable de les polítiques d’habitatge després de la desaparició del ministeri, ha fet seva l’aposta de la seva antecessora. “Ja no es podrà créixer com es va fer en el passat i hem de fer una aposta clara per la rehabilitació com una forma de regeneració dels barris i també com una fórmula per generar mà d’obra”.

I és que les xifres deixen ben a les clares quin ha de ser el camí a seguir. Entre gener i juliol d’enguany, els visats per a la reforma o restauració d’habitatges va arribar a les 20.835 unitats, un 12% més que en el mateix període de l’any passat.

És possible que el sector encara no hagi remuntat la crisi, però el que sí sembla clar és el que ha de fer. Ara és moment de donar temps al temps.

E. P. M.