Smart City: últim tren cap a un futur sostenible

24-01-01a
“La urbanització del planeta s’haurà acabat al final de la vida dels nostres fills i durarà per sempre. Només tenim una oportunitat de fer les coses correctament i no podem permetre’ns el luxe de repetir els errors del segle XX”. La frase la va pronunciar Anthony Townsend, director de Recerca del Institute for the Future de San Francisco (EUA) en la ponència amb la qual Smart City Expo World Congress es va posar en marxa el 2011 i subratlla el moment clau en què es troba la humanitat.

La mobilitat, gran problema

Segons les Nacions Unides, l’any 2050 el 70% de la població mundial viurà en ciutats, la qual cosa dibuixa un futur clarament urbà i situa la metròpolis com el camp de batalla per la sostenibilitat de la nostra societat. Smart City Expo World Congress ha mostrat en les seves dues primeres edicions que no hi ha una única aproximació al concepte de ciutat intel·ligent i que cada ciutat té característiques úniques que requereixen solucions personalitzades. Així i tot, existeixen reptes i problemàtiques compartides i esteses de manera global. Entre aquests reptes, potser el més universalitzat seria el de la mobilitat.

El transport urbà (i les condicions en què es duu a terme) té un impacte directe en la qualitat de vida dels ciutadans: no només és responsable directe de la producció de l’agent cancerigen més estès al món sinó que consumeix molta energia, genera la majoria dels gasos d’efecte hivernacle, i obliga als ciutadans a invertir moltes hores en els seus desplaçaments, la qual cosa disminueix la productivitat i malgasta temps de potencial descans i oci.

Diversificar el transport

24-01-02La solució passa per un model integrat que aposti per la diversificació de sistemes de transport (vehicles particulars, transport públic, trens i bicicletes) i que transformi la mobilitat dins les ciutats. Una de les ponències de més pes a Smart City Expo World Congress 2013 va a càrrec de Kent Larson, que dirigeix el grup de recerca urbana Changing Places del MIT (Massachusetts Institute of Technology). El seu grup treballa en el desenvolupament de nous vehicles més adaptats a l’entorn urbà com el CityCar, un vehicle elèctric i plegable pensat per a grans ciutats i per a l’ús en règim de carsharing o automòbil compartit. El projecte arrencarà de manera real l’any que ve a Alemanya.

24-01-03-2Però el futur del transport no solament estarà en mans dels nous vehicles. El tren i les seves diferents modalitats -com el tramvia i el metro- també han de ser protagonistes de la mobilitat urbana i metropolitana.

BcnRail, el renaixement del ferrocarril urbà

La preocupació de les Administracions Públiques per una mobilitat més sostenible ha propiciat el renaixement del transport ferroviari en totes les seves modalitats però especialment en les de tramvia i metro lleuger, l’eclosió del qual es presenta com a alternativa a la construcció de noves línies de metro, que tenen un elevat cost econòmic. França va marcar tendència i, després de la greu crisi del petroli de 1973, va impulsar la construcció de noves xarxes tramviaries a ciutats com Nantes (1985), Estrasburg (1994), Niça (2007) o Tolosa de Llenguadoc (2010).

OLYMPUS DIGITAL CAMERAL’èxit d’aquests projectes va fer que nombroses ciutats europees es fixessin en el tramvia com a solució. Els Governs espanyols, tant central i autonòmics com locals, han apostat decididament, en els últims anys, per aquest mitjà de transport. Les catenàries i les vies han fet seus els carrers de ciutats com Barcelona, La Corunya, Sevilla o Saragossa. Segons els experts, un tramvia pot portar 220 persones, la qual cosa equival a eliminar dels carrers dos autobusos articulats o 174 cotxes particulars. Per tot això, L’edició de 2013 del saló de la indústria ferroviària BcnRail persegueix donar un impuls al transport per ferrocarril i a la intermodalitat com a qüestions necessàries per a assegurar la doble sostenibilitat (econòmica i mediambiental) de la mobilitat del segle XXI.

F.L. / E.P.