El còmic és un llenguatge a cavall entre el llibre convencional i el predomini absolut de la imatge, entre el món del paper i l’univers online. És modern i clàssic. Agrada a diverses generacions a la vegada.

La nova edició del Saló del Còmic que ja ha complert 35 anys i que enguany se celebra entre el 30 de març i el 2 d’abril, té aquestes múltiples mirades.

Una de les més entranyables és, sens dubte, l’exposició que dedica a Josep Maria Blanco, guanyador del gran premi de l’edició de 2016, coincidint amb el centenari de la revista TBO de la qual en va ser un autor de referència, entre 1950 i 1983 quan, després d’etapes amb sort diversa, va plegar definitivament.

El TBO, a més de donar nom a un determinat tipus de publicació, va ser mirall de la realitat social de Barcelona i Catalunya: la historieta es va convertir, en anys molt difícils, en cronista de costums, neguits i aspiracions. El propi Josep Maria Blanco va ser el continuador de la popular Família Ulises que havia creat el dibuixant Benejam i que era reflex de les penúries d’una família de classe mitjana baixa durant la postguerra espanyola.

Protagonistes 2017

Però tornem a un present que sempre s’entrelliga amb el passat. Tintin, Gaudí, Lucky Luke, Will Eisner, creador de la novel·la gràfica, seran protagonistes, entre d’altres (uns altres entre els quals figura Donald Trump i la visió que en tenen els dibuixants), de les exposicions del saló.

Però potser la mostra més rellevant és la de “Còmics en vol”, dedicada a la fascinació que el còmic ha tingut, i té, per la capacitat humana de volar dalt de grans màquines. Dibuixants i guionistes de còmics han reflectit en les seves obres l’èpica dels primers vols –no fa gaire més d’un segle que es va inventar l’aviació-, els combats aeris, els bombardejos, la revolució dels motors a reacció, l’aventura dels vols en avioneta, helicòpter o hidroavions. Més enllà dels dibuixos, l’exposició ha de permetre descobrir, a la plaça de l’Univers, avions a mida real, contextualitzats amb els còmics. Tot un repte d’organització.

Un discurs comprensible

El saló del Còmic juga, a més, altres papers. És lloc de trobada dels incondicionals amb un important nombre d’autors del país i internacionals, genera contactes i sinergies entre els editors, els creadors i els públics. I té una funció educativa evident amb un extens i atractiu programa adreçat a escoles i instituts.

Els responsables del saló ho expliquen clarament: “el còmic és una síntesi on la imatge i la paraula formen un producte artístic.  Aquesta combinació de text i imatge genera un discurs fàcilment comprensible i estimulant per als lectors més joves i per a aquells que no tenen adquirit l’hàbit de lectura, convertint el còmic en una eina pedagògica de gran utilitat a classe”. I afegeixen que “el saló té com a objectiu mostrar d’una forma lúdica les vessants pedagògiques del còmic, des de la comprensió lectora fins els recursos narratius propis del còmic passant per la capacitat de síntesi i la seva funció com a suport en moltes de les àrees curriculars”.

Una ciutat de còmic

Barcelona no és només escenari de diversos còmics (com el de Gaudí que es pot veure en aquesta edició del saló), sinó també és una ciutat apassionada per aquesta cultura de la imatge.

És una de les urbs amb més tradició en botigues de còmic, ciència ficció, jocs de rol o videojocs, localitzades especialment a la banda baixa del Passeig de Sant Joan, la via Laietana, Eixample i Gràcia. No s’ha d’oblidar el mercat dominical de Sant Antoni, lloc de visita obligada per als col·leccionistes.

 

R.P.