Exposicions al MNAC

16.11.2016

Tardor d’exposicions al MNAC

3034-005vermell-retallAmb l’arribada del fred, les persones que abans omplien les platges i terrasses de Barcelona tenen ara la temptació de refugiar-se ara a casa sota una bona manta i amb un cafè calent. Però el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) et convida a saltar del sofà i a viure una experiència cultural molt especial.

Per primera vegada, el MNAC reuneix les obres d’artistes femenines com Lluïsa Vidal o Marianne Breslauer, així com unes 40 obres de Picasso. Tres grans exposicions que tenen lloc a les seves sales i que presenten una opció diferent per gaudir d’aquesta època de l’any.

Lluïsa Vidal. Pintora del Modernisme llui%cc%88sa-vidal-autoretrat-1899
Exposició disponible fins al 15 de gener de 2017
Lluïsa Vidal (1876-1918) va formar part de la generació jove d’artistes modernistes catalanes. Pintora, dibuixant i il·lustradora, va ser una gran retratista, molt valorada per la seva capacitat de captar l’estat emocional de les persones.

En aquesta exposició es mostren els seus retrats més representatius i algunes de les seves pintures de gènere, una faceta molt característica de la seva obra per la naturalitat i ingenuïtat amb la qual representava la vida quotidiana de les dones. També s’inclou la pintura a l’aire lliure i els temes preferits de l’artista: festes populars, balls de poble, platges i carrers, gairebé sempre amb figures, colors vibrants, traç segur i pinzellades atrevides.

A més, compta amb petites obres que Vidal va realitzar creient que mai sortirien del seu taller. Peces que ens revelen el que hi ha darrere del quadre, el que no està a la vista, el que explica la seva història i transmet la importància del primer traç, dels esbossos i temptejos que elabora fins arribar a l’obra definitiva.

La mostra es completa amb una part documental amb fotografies familiars, cartes, fotografies d’obres de la pintora publicades en revistes, llibres amb les seves il·lustracions, crítiques de les seves exposicions en diferents diaris de l’època o el diploma que li va atorgar l’Ajuntament de Barcelona al 1907 per un dels seus dibuixos.

Marianne Breslauer. Fotografías 1927-1938
Selbstportr‰t, Berlin, 1933Exposició disponible fins al 29 de gener de 2017
Malgrat la seva curta trajectòria com a fotògrafa, tan sols onze anys, el llegat de Marianne Breslauer (1909-2001) és un exemple singular de l’anomenada “nova fotografia”. Des del seu descobriment a la dècada dels vuitanta, la seva obra s’ha mostrat en importants exposicions individuals, l’última en la Berlinische Galerie de Berlín en 201, i en aquesta ocasió serà la primera vegada que s’exposa en conjunt a Espanya.

Marianne Breslauer forma part de tota una generació de dones fotògrafes que van saber aprofitar les noves llibertats que els oferia la República de Weimar per exercir aquesta activitat. De família burgesa il·lustrada d’origen jueu, la seva carrera es va interrompre quan, amb l’arribada al poder del nacionalsocialisme el 1933, va haver d’exiliar-se.

El MNAC ha recopilat el conjunt de l’obra de l’artista i posa especial atenció a les fotografies del maig de 1933, quan Breslauer, en companyia de l’escriptora Annemarie Schwarzenbach, va recórrer Barcelona, Andorra, Osca, Pamplona i Sant Sebastià. En total, la mostra recollirà més d’una trentena de fotografies d’aquest viatge, a més de mostrar altres de les seves obres capturades durant la seva estada a Berlín, París i Palestina.

Picasso romànic
Exposició disponible fins al 26 de febrer de 2017picasso
Es posa el focus sobre dues dates que marquen la relació de Picasso amb l’art romànic. En 1906, un moment decisiu en la transformació del seu estil, l’artista s’instal·la uns mesos al pobre de Gòsol, al Pirineu català. Gairebé trenta anys després, al 1934, visita les col·leccions d’art romànic del que avui dia és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, un esdeveniment àmpliament comentat per la premsa barcelonina del moment.

Partint d’aquestes dues dates, l’exposició gira al voltant de tres eixos temàtics. El primer són les obres realitzades en 1906 i 1907 i la relació que mantenen amb la Mare de Déu de Gòsol. El segon eix té a veure amb la Crucifixió, molt present en l’art romànic i que va preocupar a Picasso en diferents moments de la seva vida, especialment entre 1930 i 1937. El tercer es refereix a un motiu també molt present a la col·lecció romànica del museu: la calavera.

L’exposició, organitzada conjuntament amb el Museu Picasso de París, compta amb unes 40 obres i es pot veure a les sales d’art romànic de la col·lecció permanent. No es pretén establir una relació mecànica entre les obres romàniques i les de Picasso, sinó que es convida al visitant a captar les afinitats que es poden establir entre elles.

Alba López