L’escola digital a Expodidàctica

18/03/2010

00-04-01Aules totalment digitalitzades, motxilles sense llibres, continguts interactius creats a la xarxa per professors i alumnes…

 

L’escola entra de ple al segle XXI. Expodidàctica, el saló biennal dels recursos per a l’educació que s’emmarca en la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona, ha mostrat del 18 al 20 de març, a docents i a professionals de l’educació les múltiples possibilitats d’aplicació de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC).

L’opinió dels experts

Pere Marqués: “Primer cal informar al professorat”

Professor de Tecnologia Educativa del Departament de Pedagogia Aplicada de l’Universitat Autònoma de Barcelona, Pere Marqués és especialista en l’ús educatiu de les TIC.

“Les nostres aules estan rebent les majors dotacions tecnològiques de la història: pissarres digitals, ordinadors portàtils per als alumnes, intranets amb plataforma educativa…

Aquests recursos proporcionen a professors i a estudiants nous canals de comunicació, entorns virtuals de treball col·laboratiu, eines ofimàtiques i la possibilitat de treballar a la pissarra o en portàtils amb els infinits recursos multimèdia d’Internet. Segons les investigacions, “ben utilitzats” faciliten la docència, la motivació i participació dels estudiants en les activitats, l’adquisició de competències bàsiques i la innovació educativa. Però primer cal formar el professorat”.

Juana M. Sancho Gil: “Les TIC transformen els valors de l’alumnat”

Catedràtica del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. Coordinadora del grup d’investigació Subjetividades i Entorns Educatius Contemporanis (ESBRINA). Codirigeix la col·lecció “Repensar l’educació” de l’editorial Octaedro i ha publicat nombrosos treballs relacionats amb la innovació i la millora de l’educació.

“El caràcter transformador de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) sembla evident en la majoria d’àmbits de la nostra societat, però sovint s’oblida que aquesta transformació no succeeix només per utilitzar aquestes tecnologies, sinó pels canvis que el seu ús ja han començat a produir i que les noves pràctiques i eines semblen fer volar.

Però en l’educació, que té la difícil i contradictòria tasca de conservar el passat i contribuir a crear el futur, aquest procés no és tan lineal. Ningú no discuteix que les TIC s’han de considerar en els centres d’ensenyament perquè, es tinguin en compte o no, ja estan transformant la vida, la forma d’aprendre i el sistema de valors de l’alumnat. Les polítiques educatives s’han centrat en el poder de l’eina, pensant que ocasionaria l’efecte de Cavall de Troia i transformaria i milloraria l’ensenyament, una cosa que fins ara no ha succeït. La seva implantació no pot dur-se a terme de forma fragmentada i desconnectada de la resta dels components del sistema educatiu: currículum, formació del professorat, formació dels formadors del professorat, organització de l’escola, etc.

A més, uns altres dos problemes seriosos són no comptar amb una estratègia continuada i solvent de dotació i manteniment dels equips i invertir recursos en la producció de materials digitals, objectes d’aprenentatge, exercicis, etc., etc., que el professorat no fa seus. En definitiva, en relació amb l’ús educatiu de les TIC, són les pròpies polítiques educatives les que semblen tenir instal·lada en la seva base la impossibilitat de promoure una millora de l’educació utilitzant noves eines.

Mª DOLORS HERRANZ