El Museu Nacional recupera l’art modern

30-05-01b
El Museu Nacional d’Art de Catalunya, icona de Montjuïc i de Barcelona, és ben conegut per les seves col·leccions d’art romànic i gòtic, però no tant pels seus importants fons d’art modern.

Des del 2012 el Museu ha treballat en un projecte estratègic per recuperar la dimensió de l’art modern i situar-se en la centralitat artística i cultural del país i també a escala internacional. Aquesta important tasca s’ha materialitzat en una nova presentació de la col•lecció, oberta al públic des del passat mes de setembre.

El projecte ha comptat amb el suport de l’Obra Social de La Caixa en el marc de l’esforç per crear una nova zona museística a Montjuïc, que el passat mes de gener va veure la llum pública amb l’Associació Montjuïc Muntanya dels Museus, de la qual també en forma part Fira de Barcelona.

Reflex dels canvis

La col·lecció d’art modern del Museu Nacional té un cert origen firal: va ser creada a partir de l’Exposició Universal de 1888 i es troba plenament lligada a la història de Barcelona i de Catalunya. Les diferents transformacions polítiques, socials, culturals, industrials i tecnològiques, així com la Guerra Civil, s’hi veuen reflectides.

30-05-02Es tracta d’una col·lecció de més de 1.350 obres de 260 artistes, la majoria d’elles inèdites o molt poc conegudes, que conformen un relat sobre el naixement de la modernitat i el paper jugat per l’art i els artistes. Per tant, a més de les arts tradicionals –pintura, escultura, dibuix, gravat–, la nova presentació de la col·lecció incorpora també cartellisme, il·lustració i caricatura, fotografia i cinema, arquitectura i arts decoratives.

La col·lecció, procedent en la seva majoria del fons del Museu, però també d’altres col·leccions com la Sagrada Família (amb obres d’Antoni Gaudí, entre altres) o el fons familiar de Josep Maria Jujol, ocupa 4.000 metres quadrats al primer pis.

Un recorregut per la història

La nova presentació de la col·lecció d’art modern fa un recorregut artístic al llarg d’un segle, des de la segona meitat del XIX fins als anys cinquanta del segle XX. A principis de l’any vinent, 2015, s’instal·larà una exposició temporal dedicada al període 1950-1977 amb la finalitat de prefigurar un primer relat complet de tota la modernitat.

30-05-03La col·lecció es distribueix en quatre grans àmbits i un epíleg: “L’ascensió de l’artista modern”, “Modernisme(s)”, “Noucentisme(s)” i “Art i Guerra Civil”. L’epíleg està dedicat a la immediata postguerra i a la dècada dels anys 50.

Les sales dedicades al modernisme adquireixen especial protagonisme en la nova presentació, atès el paper d’aquest moviment que abasta tots els camps de la cultura i del qual Barcelona n’és una de les capitals europees. Cal destacar l’important i nombrós conjunt d’obres de Gaudí, Jujol i altres arquitectes d’aquest període, juntament amb les produccions d’artistes com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Carles Casagemas o Picasso, als quals cal afegir també una destacada representació d’artistes espanyols i europeus, de Regoyos a Zuloaga, de Sisley a Eduard Munch.

FIGU88Indubtablement, la col·lecció del Museu Nacional és un espai de referència per al modernisme. També s’hi troben representats moviments com el realisme màgic, l’art social o els surrealismes. La complexitat de les avantguardes està present a través d’artistes com Manolo Hugué, Juan Gris, Olga Sacharoff, Otto Lloydre, Barradas, Torres-García, Gargallo, Juli González o Salvador Dalí.

A tot això cal afegir-hi els artistes i creadors vinculats al surrealisme, el racionalisme i altres moviments característics dels anys trenta, com van ser GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i ADLAN (Amics de l’Art Nou). Especial interès tenen les sales dedicades a la guerra civil, període sobre el qual el museu compta amb una gran col·lecció. Les arts tradicionals donen pas a les noves expressions: cartellisme, fotografia, fotomuntatge i eclosió dels nous mitjans de masses com el cinema i la publicitat.

La postguerra es troba molt ben representada pel grup Dau al Set. És una mena de tornar a començar, senyal de que el paper transformador de l’art no mor mai.

30-05-05

R.P.