El gegant de la tecnologia tèxtil

OCTUBRE 2011

10-01-01Fira de Barcelona ha acollit al setembre el saló internacional de maquinària tèxtil ITMA 2011, un gran esdeveniment que s’ha celebrat per primer cop a Espanya i que ha ocupat, també per primera vegada, tots els pavellons del recinte de Gran Via. Ha rebut més de 100.000 visitants professionals de tot el mon.
L’ITMA, impulsada pel Comitè Europeu de Constructors de Maquinària Tèxtil, té lloc cada quatre anys des del 1951. La darrera edició va tenir lloc a Munic el 2007. Aquest gran saló marca les tendències del sector de la maquinària i la tecnologia, i de fet incideix sobretot l’àmbit del tèxtil. És un influent lloc de trobada amb xerrades i conferències de gran prestigi com la Cimera Mundial Tèxtil que se celebra en paral·lel i que enguany ha tingut com a un dels principals oradors l’exsecretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan.

Barcelona s’ha convertit en la cita obligada d’un congrés d’aquestes característiques. Cal recordar, a més del pes de la ciutat i de les característiques d’un espai firal com Gran Via, que el tèxtil es troba a la base del creixement industrial de Catalunya, de la seva modernització i expansió urbana i fins i tot cultural. Avui, el disseny i la creativitat en el terreny de la moda continua essent un important actiu.

De casa a la Xina…

L’ITMA ha arribat en un moment singular per a la indústria tèxtil catalana, espanyola i europea, que en molts casos inicia un cert “retorn a casa” després d’una llarga etapa de deslocalització. Moltes empreses tèxtils europees que fins ara produïen a la Xina i altres països asiàtics estan buscant proveïdors alternatius. El motiu és simplement econòmic: la Xina s’ha encarit tant en els darrers anys que el marge de benefici que ofereix ha deixat de ser tan folgat com abans.

10-01-03Víctor Fabregat, director de Cityc (Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció), explica que la principal causa l’hem de buscar a l’encariment dels costos laborals com a reacció a les reivindicacions dels assalariats. Però hi ha hagut altres motius: “L’atracció que exerceixen sobre el tèxtil altres sectors industrials com l’electrònica i la revaluació del iuan respecte a l’euro al llarg del 2010” haurien incidit, segons Fabregat, en aquesta apujada de preus.

Tot plegat ha provocat l’encariment del primer productor i exportador mundial de vestuari i d’això n’ha resultat una derivació de la demanda cap a altres proveïdors: “Els més beneficiats han estat altres països asiàtics, com Bangladesh, Índia, Pakistan o Vietnam”, diu Fabregat, ja que ofereixen uns costos més competitius i unes condicions més flexibles quant a mínims de comandes o terminis de lliurament. Països com Marroc, Turquia i Tunísia, per la seva proximitat a Europa, formen part també dels nous proveïdors.

…i viatge de tornada

10-01-04Les empreses tèxtils espanyoles també han fet aquest replegament. Una d’elles és Aretex S.A., fabricant de mitjons i moda infantil de la marca Cóndor, amb seu i planta productiva a Arenys de Mar: “Des de fa un any hem traslladat la producció a Catalunya”, explica Roser Ramos, directora general d’Aretex, i afegeix que “el futur a mig i llarg termini és concentrar la producció a Catalunya, perquè hi tenim el millor clúster tèxtil de tot l’estat”.

Tot i això la Xina continua essent el primer proveïdor de vestuari d’Espanya, un fet que no sorprèn tenint en compte la magnitud de la seva indústria. El que sí és nou és el salt al gegant asiàtic que han decidit fer algunes empreses espanyoles del tèxtil de dimensions que no tenen res a veure amb les de grans cadenes com Mango o Inditex.

Un cas il·lustratiu és el de Manufacturas Casas y Castellet S.A., productor de corbates i complements amb seu a Barcelona, que fa dos anys va començar la seva aventura xinesa, disposant ara d’un showroom a la ciutat xinesa de Dalian i amb perspectives d’obrir un còrner a Beijin.

10-01-05“El nostre client xinès és d’un segment mitjà – alt, que no es pot permetre les grans marques però que vol qualitat, disseny i el made in Barcelona”, explica Jordi Castellet, gerent de l’empresa.
Sobre les directrius a seguir per entrar al mercat xinès, Castellet no dubta en enumerar tres ingredients essencials: un bon soci local, perquè la Xina “és un altre món”; disposar d’un producte atractiu i diferenciat del que tenen allà i sobretot paciència: “una qualitat difícil per als empresaris immediatistes”.

MARINA MAYER