La Bridal Week celebra… bodes de plata

novia_principal
Barcelona, bressol de grans marques de moda nupcial -com Pronovias o Rosa Clará- és un centre estratègic del sector. Des de fa 25 anys acull la Barcelona Bridal Week (BBW), que del 5 al 10 de maig torna al recinte de Gran Via.

Organitzada per Fira de Barcelona, la BBW és líder a Espanya i referent europeu en vestits i accessoris per a núvia, nuvi i cerimònia. Engloba la Passarel·la Gaudí Núvies, amb les desfilades de 23 firmes, i el Saló Internacional Noviaespaña, trade show de 231 marques, la meitat de les quals estrangeres.

En la seva aposta per la internacionalització, la BBW té aquest any els Estats Units com a país convidat, amb Katherine Polk de la casa Houghton Bride com a primera ‘special guest designer‘.

Exportació a tot el món

novia_espanaEls productes del sector bridal són apreciats arreu del món i són, sens dubte, bons ambaixadors del “Made in Spain”. Segons les dades del Centre d’Informació Tèxtil i de la Confecció, CITYC, durant 2014 les exportacions espanyoles de vestits de núvia van augmentar més del 16% respecte a l’any anterior, fins als 507 milions d’euros. En conjunt el sector –comptant-hi també vestits de festa, nuvi i accessoris- va exportar 877 milions d’euros, un 22% més que el 2013.

La nova presidenta de Barcelona Bridal Week, Marta Raich, insisteix en la importància de la promoció internacional i afirma que “és essencial donar a conèixer a nivell mundial els trets característics de la moda nupcial espanyola, que són la barreja de creativitat i innovació en el disseny, artesania en la creació i competitivitat en la producció i la comercialització”. I a jutjar per les xifres, es tracta sens dubte de trets únics i cada dia més valorats.

Il·lusió al llarg dels segles

bridal_historia Els vestits de núvia tenen molta història. Una ràpida mirada a través dels segles ens confirma que ja en l’antiguitat el vestit de núvia no només simbolitzava virtuts i desitjos sinó que representava també la posició social i econòmica i el prestigi familiar de la futura esposa.

El vestit de la núvia a l’antiga Roma consistia en una túnica blanca, obsequi dels pares d’ella, tancada en un nus, el “nodus Herculeus” o nus d’Hèrcules, que només el nuvi podia desfer. Una corona de lliris, blat, romaní i murta, símbols de puresa, fertilitat, virilitat i llarga vida, cenyia el cap de la núvia adornada amb sis trenes en honor a les sis verges vestals i subjectava el “vel” (velarium flammeum) de color groc safrà que simbolitzava el foc de Vesta, deessa que protegia la llar.

A partir dels segles X i XI, l’església catòlica adquireix potestat sobre el vincle matrimonial i sobre la cerimònia religiosa. El vestit en aquest període no segueix regles precises: la núvia porta el vestit més sumptuós i elegant que la seva família es pot permetre, de tons càlids i vius.

El primer vestit de núvia tal com el coneixem en l’actualitat va ser el de la princesa Felipa d’Anglaterra, darrera filla del rei Enric IV, qui en el seu enllaç amb Erik de Pomerània, rei de Dinamarca, Suècia i Noruega el 1406 va portar una túnica i un mantell de seda blanca brodats en pell d’ermini, amb mànigues ricament elaborades amb brodats i pedres precioses. No obstant això, la moda del color blanc no es va consolidar fins el casament d’Anna de Bretanya, amb el seu tercer marit, el rei de França Lluís XII el 1491.

L’ús de la cua apareix al segle XVI vinculat a una evidència inequívoca de l’estatus social de la núvia: com més llarga i decorada, més rica i prestigiosa era la seva família.

Sembla evident que hi ha hàbits que no passen de moda: avui, al segle XXI, el vestit de núvia segueix sent la peça clau de la cerimònia i de fet, tot i les retallades econòmiques que han patit els casaments en els últims anys a causa de la crisi i malgrat també del descens del nombre d’enllaços religiosos, el pressupost del vestit s’ha mantingut estable ja que ni les joves ni les famílies volen renunciar al seu moment de glamour a l’hora de donar el ‘sí vull’.

GLORIA DILLUVIO