Sostenibilitat, millora de l’experiència d’ús, automatització i packaging logistics són els quatre vectors que marcaran el desenvolupament de la indústria de l’envàs i embalatge, tal com veurem a Hispack.

El packaging ha deixat de ser una indústria productora de simples contenidors de productes per esdevenir una fàbrica d’elements estratègics de comunicació, essencials en la decisió de compra de l’usuari, però també claus en els processos de producció, a la innovació de les marques, en el funcionament de la cadena de subministrament i en la transformació digital de la indústria.

Aquest canvi de paradigma ha transformat completament aquest sector transversal present en la pràctica totalitat d’activitats econòmiques. El packaging és ara una qüestió multidisciplinar, on entren en joc el disseny, el màrqueting, la comunicació, la sostenibilitat, l’estratègia comercial i de vendes, la R+D, els processos de fabricació cada vegada més automatitzats, versàtils i intel·ligents, les operacions, la logística, el retail, i les necessitats i exigències d’un nou consumidor més informat i connectat que mai.

Hispack destaca els quatres reptes més immediats per a la indústria de l’envàs i embalatge.

1) Sostenibilitat


Cada habitant de la Unió Europea va generar una mitjana de 167 quilos de residus provinents del packaging segons dades de l’Eurostat del 2015, sent el paper, el vidre i el plàstic dels materials més presents als abocadors. L’economia circular s’està revelant com el model més eficient per corregir aquesta situació, gràcies a la seva proposta per allargar al màxim la vida útil de l’envàs. De fet el passat 18 d’abril, l’Eurocambra va aprovar un paquet legislatiu per impulsar l’economia circular amb l’objectiu d’arribar al 70% de reciclatge de materials de packaging per a l’any 2030.

Per aconseguir-ho la clau està en l’ecodisseny. A nivell bàsic, consisteix a crear envasos pensant que puguin ser reciclats i reutilitzats tantes vegades com sigui possible. A la pràctica es tracta de crear productes funcionals amb criteris mediambientals, és a dir, afinar molt la selecció de materials, calcular les emissions de tot el procés de producció, i preveure el cicle de vida que pugui tenir aquest envàs.

Les marques usuàries de packaging ja ho tenen clar. Un 96% considera que la sostenibilitat és un valor important en els seus productes, assenyalant l’ús de materials reciclables, renovables, lleugers i amb una mínima petjada ambiental com a factors decisius en l’elecció del packaging. Els consumidors, també, ja que actualment la sostenibilitat és el tercer motiu de compra a la Unió Europea, només per darrere de la qualitat i el preu del producte, i per davant de la marca.

En aquest context, la indústria del packaging assumeix el repte de la sostenibilitat apostant no només per l’ecodisseny sinó amb nous materials com els bioplàstics, d’origen vegetal; amb processos energèticament més eficients i amb menor impacte mediambiental, amb envasos i embalatges més lleugers, amb la reutilització de matèries primeres, amb la selecció de materials fàcils de reciclar, amb envasos que contribueixen també a allargar la vida útil dels productes que contenen per evitar el seu malbaratament, i amb un tractament i valoració de residus en el marc de l’economia circular.

2) Experiència d’ús


Diversos estudis mostren com més del 60% dels consumidors tria un producte pel packaging, mentre que el 41% repeteix segons la seva primera interacció amb l’envàs. Entre els aspectes més valorades pel comprador es troben la facilitat d’ús, la informació que proporciona, l’ergonomia, la conveniència o l’aplicació de sistemes intel·ligents i interactius.

Les empreses inverteixen una gran part del seu pressupost a intentar saber quines prioritats tenen els consumidors respecte al packaging. Però al final tot es redueix a la màxima que l’envàs ha de fer la vida més fàcil al consumidor.

Després de passar el primer moment de la veritat, és a dir, aconseguir enamorar en el punt de venda al consumidor utilitzant tot tipus d’estratègies a nivell visual i sensitiu, el packaging ha de superar una segona prova, la de l’experiència d’ús a l’hora d’emprar el producte. D’ella dependran futures vendes.

És per això que la indústria del packaging es bolca en oferir a les marques noves solucions per optimitzar al màxim aquesta experiència d’ús. La conveniència és la principal demanda, per produir productes llestos per consumir en qualsevol moment o lloc. Està apareixent envasos capaços d’informar sobre l’estat del producte en temps real i d’interactuar amb ell per millorar la seva conservació i allargar la seva vida útil. També, packaging que via aplicacions mòbils informa sobre al·lèrgens; envasos i etiquetes que avisen sobre l’autenticitat dels productes o que incorporen realitat augmentada i que connecten amb el món on-line.

3) Automatització


La indústria de l’envàs i l’embalatge és una de les pioneres en transformació digital i automatització, superada només pel sector electrònic, segons un informe de la consultora McKinsey.

Alguns factors de la indústria 4.0 que ja s’estan incorporant a la maquinària i línies de producció en què intervé el packaging tenen a veure amb el control de moviments, l’ús avançat del modelatge digital del producte abans d’entrar en fabricació i l’ús de la visió artificial. Els equips i les màquines d’envàs i embalatge són ara més flexibles, més precisos, més ràpids i fàcils d’operar i mantenir.

Així mateix els sistemes d’automatització connecten màquines i comporten un estalvi de costos, ja que ajuden a produir més amb els mateixos recursos, prediuen possibles avaries o caigudes d’eficiència, i garanteixen la traçabilitat del producte en tot moment. Moltes indústries de sectors com l’alimentació, les begudes, el farmacèutic, la cosmètica etc. estan dibuixant ja el full de ruta per digitalitzar els seus processos de packaging, incorporant tecnologies que dotin de flexibilitat a les operacions.

4) Packaging logistics


I, finalment, el nou packaging també s’ha de pensar des de l’eficiència logística per optimitzar l’espai disponible i reduir costos de transport. L’estalvi econòmic generat amb aquesta estratègia pot ser notable en transportar més producte amb la mateixa inversió, minimitzant al mateix temps la petjada de carboni generada.

Però en aquesta connexió del packaging i la logística s’ha d’anar més enllà tenint en compte tots els processos que intervenen en la cadena de subministrament. Aquí entren en joc noves tecnologies que assegurin que el producte mantindrà totes les seves propietats des de la seva sortida del magatzem fins l’arribada al punt de venda a través de sensors que permeten la monitorització automàtica del rastreig, solucions de traçabilitat, o impressió funcional en els envasos que aportin informació al consumidor sobre el “viatge” que ha fet el producte fins a arribar a les seves mans.

Així mateix, la tecnologia entra de ple també en els magatzems que incorporen la robòtica col·laborativa per preparar els palets i, finalment, l’auge del comerç electrònic també obliga a repensar el packaging per a les vendes en el canal on-line des de la funcionalitat, el transport i l’experiència d’ús.

L’envàs mou 20.000 milions d’euros a Espanya

El sector de l’envàs i l’embalatge a Espanya ha arribat a la seva millor xifra de l’última dècada, recuperant els nivells anteriors a la crisi econòmica. El seu volum de facturació el 2016 va superar els 20.000 milions d’euros, un 12,44% més que el 2013, últimes dades comparables en l’estudi econòmic que realitza Hispack amb motiu de cada edició.

Avui la indústria del packaging espanyola compta amb més de 2.100 empreses que donen feina a 73.535 treballadors. Els subsectors que lideren en creixement i volum de negoci del sector són el cartró ondulat i el plàstic.

 

MD HERRANZ