supercomputador marenostrum barcelona
200.000 bilions d’operacions per segon. Ciència ficció? No, és el que farà el nou Supercomputador MareNostrum 5 quan es posi en marxa al 31 de desembre de 2020.

El desenvolupament de la ciència i la tecnologia va íntimament unit al creixement de les ciutats i les societats avançades. Els esforços de les empreses, les institucions públiques i privades, els centres de recerca, les universitats, formen part d’un gran conjunt que acaba donant fruit.

L’ecosistema innovador barceloní està d’enhorabona amb la decisió de la Comissió Europea de triar el Barcelona Supercomputing Center (BSC) per ubicar una de les tres grans instal·lacions del projecte EuroHPC amb una inversió propera als 100 milions d’euros, la més alta en una infraestructura de recerca a Espanya.

Amb aquesta resolució estratègica es vol que Europa figuri a la carrera internacional de la supercomputació, on Estats Units, la Xina i el Japó passen al davant.

Les dades “maregen”

El Centre Nacional de Supercomputació ubicat a Barcelona (amb participació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; Generalitat i UPC) construirà el MareNostrum 5 com a evolució del seu actual supercomputador. Es tracta d’una màquina projectada per assolir una potència pic de 200 petaflops, fins a 17 vegades superior a l’actual (13.7 petaflops) i 10.000 vegades més gran que la del superordinador que va iniciar la saga el 2004.

Perquè ens fem una idea: cap dels supercomputadors existents al món a finals de 2017 superava la barrera dels 100 petaflops. Al desembre de 2020 el MareNostrum 5 serà capaç de realitzar 200 mil bilions d’operacions per segon.

Les dimensions del nou supercomputador seran molt superiors a les de l’actual i per això s’ha de repartir entre la capella de Torre Girona, on hi ha el MareNostrum 4, i les plantes inferiors del nou edifici del Barcelona Supercomputing Center, situat a poca distància.

Val la pena recordar que el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona porta més de 15 anys en actiu i compta amb més de 600 treballadors altament qualificats, provinents no només de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sinó de més de 40 països diferents.

Per què serveix un supercomputador?

Els superordinadors s’usen per resoldre o estudiar problemes altament complexos impossibles o molt difícilment reproduïbles en el món físic. Per exemple, crear models per predir el clima del futur, simular evolucions estel·lars, preveure els efectes dels tsunamis en determinada zona o situació, o reproduir els models aerodinàmics d’avions militars.

En la presentació del projecte europeu, la CE ha assenyalat que la seva xarxa de superordinadors servirà per al desenvolupament d’aplicacions en medicina personalitzada, disseny de medicaments i materials, bioenginyeria, ciberseguretat, previsió meteorològica i canvi climàtic.