30 anys viatjant amb la casa a sobre

NOVEMBRE 2012

18-03-01Alemanya. Un cop més, Alemanya. Allà es fabrica la primera caravana moderna. Era l’any 1931 i Arist Dethleffs decideix viatjar a tot arreu amb la seva família i amb la casa a sobre. Neix el caravàning modern. La recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial fomenta el turisme de masses i el caravàning es converteix, a Europa, en un veritable fenomen.

Així, l’any 1956, Dethleffs comença la fabricació en sèrie d’aquest tipus de vehicles que a França –les famoses roulottes- causen furor. Per les carreteres espanyoles, les caravanes comparteixen asfalt amb carros tirats per animals i algun que altre cotxe.

18-03-02Els 50, la primera caravana

El 1956 es fabrica la primera caravana espanyola. Pedro Martínez Aznar es defineix així mateix com el pioner del caravàning a Espanya. “Se’m va ocórrer la idea de fabricar caravanes, primer per afició al càmping, i segon, per la meva professió de perit taxador d’assegurances, fabricant de carrosseries per a automòbils i autocars. Aquest va ser el motiu pel qual, al febrer de 1956, vaig començar la fabricació de la primera caravana en els meus tallers del carrer Tuset”. Era el principi de Caravanas Tuset.

18-03-03Els 60, de cara al públic

I una vegada més, Barcelona va tornar a ser punta de llança. L’any 1960 va tenir lloc la primera convocatòria a Espanya d’un esdeveniment firal que tenia el càmping i el caravàning com a grans protagonistes. Es tracta del primer Saló de l’Esport i Turisme que es fer a l’antic Hospital de la Santa Creu.

Després de quatre edicions, el certamen es va traslladar a Fira de Barcelona. En la memòria oficial del saló de 1963, el canvi d’ubicació es justifica així: “La bona acollida dispensada precisava de palau apropiat per a la presentació de la seva quarta edició, i aquest no podia ser un altre, precisament per les condicions idònies, que un dels del recinte firal de Montjuïc”.

I és que la societat espanyola dels anys 60 començava a interessar-se per una modalitat turística diferent i que el president del saló de 1963, Carbó i Vidal, explicava per “l’augment del nivell de vida dels espanyols”.

18-03-04Els 70, el modern caravàning

Dotze anys més tard, l’any 1975, el Saló de l’Esport, amb una destacada presència dels sectors del càmping i el caravàning, passa a integrar-se al Saló Nàutic Internacional, creat l’any 1963. El modern caravàning començava a fer-se un forat en una societat, l’espanyola, cada vegada més oberta a noves experiències.

Un empresari del sector, Antonio Lluch, quantificava en 5.000 el número de caravanes venudes entre 1973 i 1976. I és que, segons Lluch, “l’espanyol està despertant a la necessitat de trobar-se amb la natura”.

Després d’aquestes experiències, neix l’any 1977 el Saló Internacional del Caravaning, tal i com el coneixem avui dia com l’esdeveniment firal representatiu d’aquesta modalitat turística i d’oci. Sota la presidència de José Maria Ordeix, el sector del caravàning adquiria vida pròpia en el marc del Saló Nàutic Internacional.

18-03-05Els 80, cap a Europa

Però, tot i els esforços per divulgar les bondats d’aquesta filosofia de vida, el caravàning no acabava de quallar. L’any 1985, en una entrevista publicada a ‘Mundo Deportivo’, Ordeix es queixava que “a França es venen 60.000 caravanes i a Espanya, no passem de 4.000”.

En aquell moment, Espanya estava a punt d’entrar a l’antiga Comunitat Econòmica Europea i Ordeix veia aquell fet com una gran oportunitat per al sector per l’entrada en vigor d’un nou impost que semblava venir d’una altra galàxia. “Quan desaparegui l’impost de luxe i s’aprovi i s’apliqui l’IVA”, afirmava.

L’any 1989, va arribar la primera edició del Saló Internacional del Caravaning com a fira independent. En la nota de llançament es deia que “crea aquest nou saló monogràfic obeeix bàsicament a la nova situació sectorial sorgida per l’important creixement experimentat per aquesta activitat en els últims anys”. Es tractava de la 13ª edició del certamen, però la primera amb plena autonomia.

18-03-06Dels 90 fins ara, fidels a la cita

Estem en els feliços 90. Almenys, per a un sector que estava experimentant un important creixement. Tant és així que, el 1991, es van vendre més de 15.000 unitats entre caravanes i autocaravanes. La bona salut del sector es va traduir en el trasllat, l’any 1998, del Saló Internacional del Caravaning al recinte de Gran Via, seu actual de la fira.

Des de llavors, se celebra allà la gran cita del càmping i el caravàning d’Espanya i del sud d’Europa. Enguany torna, del 3 a l’11 de novembre, fidel a la seva cita amb tots els amants d’aquest estil de vida.

Per viatjar en llibertat

Viatjar en llibertat. Aquest és el principal signe d’identitat de la pràctica del caravàning. Poder conduir, aparcar i acampar a “la teva bola” –com diuen els més joves- és l’aspecte més valorat pels amants d’aquesta pràctica. I per a fer-ho, a més de les típiques caravanes que s’enganxen als cotxes, la millor opció és l’autocaravana, vehicle en què s’acoblen la carrosseria i la cabina. Això sí no totes són iguals.

Estan les “caputxines”, que són les més fàcils de reconèixer per tenir unes grans golfes sobre la cabina de conducció i on es col·loca un llit de mida gran; les “perfilades”, on les golfes es fan més petita; les “integrals”, en què la cabina de conducció i l’habitacle són tot en un, y les “campers”, que són las furgonetes de sèrie amb l’interior condicionat com una autocaravana i que disposen de sostres elevables com a element més característic.

E. PÉREZ MOYA