Fa temps que els videojocs han deixat de ser un simple passatemps per a uns pocs i s’ha convertit en una autèntica indústria cultural. De fet, segons les dades de l’estudi sobre la indústria mundial del videojoc de New Zoo, el videojoc s’ha convertit en un dels principals vehicles d’oci a nivell mundial. L’any 2016, aquesta indústria va facturar 99.600 milions de dòlars consolidant un creixement sostingut des de 2010.

Aquesta generalització del videojoc en la nostra societat ha fet que augmentin també els llocs de treball associats a aquesta indústria. I ho han fet des de moltes perspectives. Per desenvolupar un videojoc calen professionals de diverses disciplines. Si en els seus inicis, només feien falta un grapat de programadors creatius ara calen també guionistes, dissenyadors, actors i fins i tot especialistes en monetització.

Formació superior

És per això que Barcelona Games World (BGW), la fira sobre videojocs que organitzen conjuntament l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) i Fira de Barcelona, celebrada amb gran èxit la primera setmana d’octubre, va dedicar un espai sobre formació superior en videojocs, on diferents universitats van mostrar les opcions formatives disponibles en aquest àmbit, tant graus com postgraus relacionats amb els videojocs, explicant als visitants els seus programes docents i les característiques i sortides d’aquests estudis.

El paper dels videojocs en el món educatiu no només es redueix a ser un objectiu professional, sinó que també s’ha convertit en un vehicle. Per això BGW va donar suport a la innovació educativa a través d’un programa especial de tallers i conferències per fomentar l’ús i desenvolupament didàctic del videojoc. Els temes claus van ser la gamificació a les escoles, l’educació en el període 2030-2050 i les professions del futur.


Gamer, professió de futur

El creixent nivell de professionalització dels tornejos de videojocs ha donat lloc a l’aparició d’un nou esportista d’elit: el gamer (o jugador) professional. L’aposta de moltes cadenes de televisió per emetre competicions de eSports en directe ha transformat una activitat tradicionalment casolana i lúdica en una disciplina professional amb milions de dòlars en joc i una competitivitat més gran.

Els gamers professionals gaudeixen avui d’un reconeixement i seguiment semblant al d’altres esportistes professionals i de sous d’acord amb aquest estatus. Els diferents rànquings sobre els majors gamers professionals varien ocasionalment en funció dels guanys, acumulats en els últims anys, però molts d’aquests nom coincideixen:

  1. Lee “Faker” Sang Hyeok (League of Legends) – $ 479.762,21
  2. Jang “MC” Min Chul (Starcraft II) – $ 501.436,49
  3. Lee “Jaedong” Jae Dong (Starcraft: Brood War) – $ 604.871,05
  4. Carlos “Ocelote” Rodríguez, l’únic espanyol del top 10, (World of Warcraft) – $ 900,000
  5. Peter “PPD” Dáger (Defense of the Ancients 2) – $ 1.985.992,36

El reconeixement d’aquests nous esportistes d’elit va començar el 2013 quan el govern nord-americà va començar a atorgar visats d’atleta (P1 Visa) a gamers professionals tot i no fer-ho de manera automàtica i generalitzada. A més, el febrer passat la Federació internacional de eSports (IESF) va sol·licitar formalment el reconeixement al COI (Comitè Olímpic Internacional) com a disciplina olímpica.

FOLC LECHA