barcelona fira montjuicLa majoria de països, ciutats i comunitats humanes, han hagut de viure, al llarg de la seva història, períodes de gran complexitat (guerres, desastres naturals, epidèmies, conflictes socials, davallades econòmiques…) que posen a prova la seva capacitat de resistència i de supervivència.

En la llarga marxa de la humanitat cap a la millora de les seves condicions de vida, aquests episodis de tanta duresa han contribuït a forjar i enfortir el temperament social.

La ciutat de Barcelona és un clar exemple de la voluntat de superació de les condicions adverses, sobreviscudes al llarg de la història. Des de l’epidèmia de pesta de l’any 1348, que va acabar amb el 60% de la població de la ciutat, fins a la darrera epidèmia del còlera de 1971, la capital catalana ha viscut un reguitzell d’episodis complexos d’entre els que destaca la passa de febre groga de 1821 que va tenir efectes catastròfics.

Com una metàfora de la voluntat d’anar endavant, cal recordar que la necessitat de superar les condicions de salubritat de la Barcelona vella, tancada entre les muralles medievals, va donar origen al gran projecte que ha caracteritzat la ciutat moderna: l’Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà, sense el qual no s’entendria l’expansió i el creixement de Barcelona, la seva conversió en gran capital industrial i en ciutat cultural i innovadora, en autèntic pal de paller de la Catalunya moderna. L’Exposició Internacional de 1888, celebrada pocs anys abans d’annexionar els antics municipis del pla de Barcelona, marca un punt culminant d’aquesta progressió.

Però la història de Barcelona dels dos darrers segles no té només a veure amb les crisis de salut. És plena també d’altres episodis d’una gran complexitat: revoltes i protestes, períodes de violència social com la Setmana Tràgica, o de gran desolació, com la guerra civil viscuda entre 1936 i 1939 que va deixar una profunda ferida a la societat, a l’economia i a les institucions.

Un exemple de l’obstinada capacitat de resistència de Barcelona es troba precisament en la rapidesa amb que l’empresariat de la ciutat a través de la Cambra de Comerç i d’acord amb l’Ajuntament, va recuperar la iniciativa emprenedora al final de la guerra civil posant immediatament en marxa la Fira de Mostres de Barcelona com a eina d’estímul d’una economia que es trobava extraordinàriament debilitada.

Tot ens porta a pensar que la força de la col·lectivitat, de la societat organitzada i de les institucions, i un cop més la col·laboració pública i privada, serà determinant per superar l’actual situació i encarar el futur amb una raonable dosi d’optimisme. A Barcelona, a Catalunya, a tot Espanya. A tot el món, per a tota la humanitat.

R.P.