El 20 de maig es van complir 130 anys de la inauguració de l’Exposició Universal de 1888, que va significar l’entrada de Barcelona en el circuit internacional de les exposicions i les fires.

L’Exposició va tenir transcendental importància per a Barcelona, Catalunya i Espanya, per a la indústria, les persones i va obrir una finestra sobre grans transformacions vinculades als processos de producció, els transports, l’enginyeria, la ciència… El diari La Vanguardia, en una crònica commemorativa, ha parlat amb raó del Mobile World Congress de 1888. En una època sense els mitjans massius de comunicació d’ara, les exposicions eren un vehicle privilegiat de difusió de la cultura i la tecnologia.

Les novetats del món

Els 22 països participants, amb 12.000 expositors directes i representats, sobre 450.000 m2 (uns milers de metres quadrats més que els recintes de Gran Via i Montjuic de Fira de Barcelona junts) van mostrar durant cinc mesos les ultimes novetats d’un món que tenia gran confiança en el progrés industrial i tecnològic: en maquinaria tèxtil, la gran indústria de l’època, en construcció de ferro i acer, arts gràfiques, indústria naval, en nous motors i turbines… La indústria catalana hi va tenir un paper rellevant i es va poder mostrar al món.

S’hi van poder veure fonògrafs, càmeres fotogràfiques, noves tècniques agrícoles i mineres. Hi van passar al voltant de dos milions i mig de persones que van poder donar fe de l’esforç de Barcelona per la modernitat i de l’admiració que despertaven els nous invents i els països més avançats. El pavelló de la ciutat de Nova York va ser, en aquest sentit, un dels més visitats.

Impacte urbà

L’Exposició es va celebrar al Parc de la Ciutadella, recuperat per a la ciutat, als seus voltants i a un sector de la platja i va contribuir de manera clara a la projecció internacional de Barcelona i a la seva afirmació com a metròpolis. Feia pocs anys que Barcelona havia pogut trencar l’ofec de les muralles i estenia l’Eixample Cerdà pel Pla, a l’espera d’incorporar els vells municipis: Sants, Gràcia, Sant Andreu, les Corts, Sant Martí…

A les obres de l’Exposició hi van participar més de 50 arquitectes i 146 mestres d’obra. Barcelona va guanyar no sols el seu parc més gran, sinó que va aprofitar la convocatòria (com després es va fer el 1929 i el 1992) per modernitzar-se: la urbanització de tot el front marítim entre el parc de la Ciutadella i la Rambla (on s’inaugurà el monument a Colom), de part del barri de Ribera, proper al recinte d’exposició, l’aixecament del Mercat del Born (el Mercabarna de l’època), l’aparició de l’electricitat als principals carrers, es desenvolupament de l’Eixample, la centralitat de la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia…

Molts dels edificis i monuments que es van construir per a l’exposició van tenir caràcter efímer. Però altres han sobreviscut com l’arc de Triomf, el castell dels Tres Dragons, durant molts anys seu del Museu de Zoologia o el Museu de Geologia i el palau de Justícia, entre d’altres.

Noves iniciatives firals

Después vendrían nuevas iniciativas como la primera feria de muestras en 1920, una actividad que se prolongaría durante setenta años, la Exposición Internacional de 1929 y la creación de Fira de Barcelona como una institución orientada a promover la actividad comercial, el desarrollo económico y la proyección de las empresas y de la ciudad.

R.P.