Fira de Barcelona, impacte urbà

Impacto urbano
Exposicions i fires han tingut i tenen a Barcelona una important repercussió sobre el conjunt de l’espai urbà i la vida ciutadana, tal com recull el llibre “Fira de Barcelona, la transformació global”, editat fa uns mesos per la institució.

L’Exposició Universal de 1888 se celebra, en bona part, a l’interior de l’actual Parc de la Ciutadella, però contribueix a transformar la ciutat gràcies a una gran operació urbanística en què participen 50 arquitectes i 146 mestres d’obra.

El Parc de la Ciutadella és el més important llegat de l’Exposició, a més d’edificis com el Castell dels Tres Dragons, cafè restaurant durant l’Exposició (després Museu de Zoologia) o el Museu Martorell de Geologia. De l’antiga ciutadella militar, se’n conserva el Palau del Governador -ara institut d’ensenyament-, la Capella i l’Arsenal -seu del Parlament de Catalunya-. Fora del parc hi ha el Palau de Justícia, l’Arc de Triomf i els edificis de l’Autoritat Portuària o Duanes.

L’Exposició serveix d’excusa per acabar obres pendents i per modernitzar la ciutat: s’urbanitza el front marítim entre la Ciutadella i la Rambla, la zona veïna al recinte d’exposicions al barri de La Ribera i s’inaugura el Born.

La urbanització de Montjuïc

monjuicQuaranta anys més tard, amb l’Exposició Internacional de 1929, Montjuïc deixa de ser una muntanya inaccessible per esdevenir un gran parc de 118 ha.

Un efecte clar de l’Exposició és la millora dels transports com la xarxa de tramvies, el Gran Metro (inaugurat el 1924) i el Metro Transversal (1926). S’aixeca l’Estació de França, se suprimeixen passos a nivell, se soterra el Ferrocarril de Sarrià i apareixen els primers semàfors. S’urbanitza la plaça de Catalunya i es prolonguen la Diagonal i la Gran Via.

La gran plaça d’Espanya, de 200 metres de diàmetre, és un dels eixos vertebradors de l’Exposició Internacional. S’urbanitza el 1926 inspirant-se en la de Sant Pere del Vaticà, mentre que les dues grans torres que donen accés al recinte firal, les “torres venecianes” es basen efectivament en el campanile de la plaça de Sant Marc de Venècia.

Llegat ciutadà

Alguns dels palaus aixecats per a l’Exposició de 1929, remodelats i equipats, continuen jugant un paper com a àmbit d’exhibició amb la creació oficial de Fira de Barcelona. Altres han canviat de funció. Pel seu simbolisme destaca el Palau Nacional, que ha resistit el pas del temps i acull, des de 1934, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb la col·lecció d’art romànic més important del món.

Una de les grans icones de l’arquitectura moderna, el Pavelló alemany, de Mies van der Rohe, va ser enderrocat en acabar l’exposició però es va reconstruir el 1986.

A més dels palaus firals, Barcelona va heretar espais singulars com el Poble Espanyol, l’Estadi ―reformat per als Jocs de 1992―, el Teatre Grec i l’antic Palau de l’Agricultura, ara complex teatral.

Gran Via i la metròpolis

L’abril de 2007 s’inauguren oficialment 33 hectàrees a l’Hospitalet de Llobregat que transformen el concepte de la Barcelona metropolitana: l’actual plaça d’Europa, on el recinte de Gran Via, -començat a construir el 1993 i inaugurat oficialment el 2011- n’és un element central. Fira ha jugat un paper clau en la transformació i desenvolupament d’aquesta àrea.

La plaça d’Europa forma part de l’ambiciós projecte Districte Econòmic de la Ciutat de l’Hospitalet, que converteix la Gran Via en una mena de carrer gran de l’activitat econòmica metropolitana. A més de la Fira inclou la Ciutat de la Justícia i la City Metropolitana, equipaments, oficines, indústria, habitatge, comerç i hotels. S’hi apleguen mes de 160 empreses de primer nivell i les principals multinacionals catalanes.

gran_viaEstès entre el passeig de la Zona Franca, en el terme de Barcelona i la plaça d’Europa, a l’Hospitalet, el recinte de Gran Via, dissenyat per l’arquitecte Toyo Ito, amb 240.000 metres quadrats bruts d’espai expositiu, dóna resposta a noves necessitats firals i expressa la voluntat d’articular un espai en xarxa que engloba altres grans àmbits econòmics com el port, l’aeroport i la Zona Franca. Per a tots ells les infraestructures de transport són bàsiques. En destaca especialment el tram de la línia 9 del ferrocarril metropolità entre Ciutat Universitària i la Terminal 1 de l’aeroport, l’entrada en servei del qual es preveu el 2016 i que es de gran importància per al recinte firal, que hi tindrà dues estacions.

R.P.