Olímpics 25/25

20.07.2017

El 25 de juliol de 1992 van començar els que van ser qualificats com els millors Jocs Olímpics de la història. Al llarg de setze dies, Barcelona es va convertir en el centre de les mirades del món, amb la televisió jugant un paper essencial per mostrar la bona feina feta, l’alt nivell de les instal·lacions, la transformació de la ciutat i l’acollida dispensada als atletes i visitants. També els bons resultats esportius, ja que mai abans els atletes espanyols havien tingut tant bon nivell, assolint 22 medalles.

Amb la festa ciutadana del 25 de juliol d’enguany, es torna a reviure aquell esperit olímpic que, més enllà la commemoració de l’aniversari, apunta directament al cor dels barcelonins, a la transformació de la ciutat en tants aspectes. Barcelona es va situar al mapa, com li agradava de dir a l’alcalde Pasqual Maragall.

Ciutat global

Barcelona s’ha convertit en una ciutat global en un temps global i les grans transformacions sempre tenen els seus clarobscurs (avui, per exemple, el turisme és en el centre del debat), però malgrat tot els barcelonins i les barcelonines continuen essent uns apassionats de la seva ciutat: per allò que és tangible (com la recuperació del litoral o les grans millores urbanístiques) i per allò que difícilment es pot mesurar com és l’autoestima i la capacitat de veure els valors de la ciutat més enllà de l’embolcall.

Amb els Jocs, per exemple, va néixer la figura del voluntari olímpic que va ser embrió d’un moviment molt més ampli de voluntariat lligat a moltes formes de solidaritat amb les persones, amb el medi ambient, la cultura… La Plaça dels Voluntaris recorda que milers de persones entusiasmades es van convertir en la millor targeta de presentació de Barcelona i Catalunya.

Època de canvi

Els Jocs Olímpics, amb tota la seva etapa de preparació, van constituir, probablement, el mes gran esdeveniment col·lectiu que ha viscut  Barcelona, comparable només al Pla Cerdà i a les dues grans exposicions,  també amb decisiva incidència sobre el desenvolupament de la ciutat: amb l’Exposició Universal de 1888, Barcelona va manifestar la seva vocació de metròpolis i amb la de 1929 la voluntat de ser centre de la modernitat. Amb els Jocs Barcelona va reivindicar el seu paper a Espanya, a la mediterrània i al món. A més, va demostrar com és possible sumar les més diverses sensibilitats socials, polítiques, econòmiques i culturals per fer avançar un projecte col·lectiu engrescador.

A la recuperació del litoral alliberat de les industries obsoletes, les rondes, les instal·lacions esportives, la Vila Olímpica, l’Anella Olímpica (amb el Palau Sant Jordi o l’Estadi), les millores en barris, carrers i equipaments, cal afegir-hi el creixement de l’aeroport (amb una important millora de la que avui és la T-2), els hotels, el turisme i un impacte també molt positiu sobre el turisme de negocis i les fires.

L’impacte dels Jocs es va estimar en més de 18.000 milions d’euros. Construcció i turisme van ser dos dels sectors més beneficiats. L’oferta hotelera de la ciutat s’incrementà de 18.569 a 25.055 places entre el 1990 i el 1992. Els Jocs contribuïren a l’increment en l’activitat econòmica i a un canvi en el teixit econòmic gràcies a la modernització de la ciutat, a l’increment de les activitats en el sector de serveis, l’atracció de noves inversions estrangeres i l’obertura a una economia global.

Veure pel·lícula oficial dels JJOO Barcelona 92

Fira, en primera línia

La col·laboració de Fira va ser molt important per a l’èxit dels Jocs, ja que va cedir tres palaus del recinte de Montjuïc convertits en seus del Centre dels Mitjans de Comunicació (que incloïa el Centre Principal de Premsa i el Centre internacional de Ràdio i Televisió), el Centre Principal d’Acreditacions, el Centre de Representació del Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona 92 ​​(COOB’92), el Centre d’Informació i Operacions de Tecnologia, el Centre de Restauració del personal de l’organització i el Centre d’Acollida per als patrocinadors.

També va acollir les proves d’esgrima, que van tenir lloc al Palau de la Metal·lúrgia, l’actual palau 8. A més, moltes persones de Fira van ocupar llocs de responsabilitat en l’organització dels Jocs i molts altres van ser voluntaris olímpics. Va destacar sobretot Josep Miquel Abad, director general de Fira des de 1983, que el 1987 es va fer carrer del Comitè Organitzador dels Jocs.

Veure el reportatge sencer de Firanews, publicat el 16 de febrer de 2017.

R.P.