Toyo Ito, Gaudí i Barcelona

21-02-01

L’arquitecte japonès Toyo Ito ha estat guardonat amb el Premi Pritzker d’Arquitectura 2013. El jurat el reconeix com “un creador d’edificis atemporals, amb els quals audaçment proposa nous camins” i que “la seva arquitectura projecta optimisme, lleugeresa i alegria”.

El nom i l’obra de Toyo Ito estan vinculats a Barcelona, entre d’altres actuacions, per haver definit, dissenyat i ordenat el conjunt arquitectònic del recinte firal de Gran Via, després de guanyar el concurs internacional convocat al 2000. Destaquen el vestíbul principal, diversos pavellons, la passarel·la -que recorre tot el recinte i distribueix el flux de visitants- i les Torres Fira que emmarquen l’entorn.

“L’impuls de dissenyar sorgeix amb l’oportunitat”

21-02-02

El Pritzker es coneix popularment com el ‘Nobel de l’arquitectura’. Què significa per a vostè que li hagin concedit aquest premi?

Em sento molt satisfet per rebre aquest premi, igual que amb els altres guardons que m’han atorgat fins ara.

En alguna ocasió ha dit que Gaudí i l’energia creativa de Barcelona influeixen en la seva obra…

Sempre he adorat les obres de Gaudí i la ciutat de Barcelona, una terra on s’empeny a la innovació en l’arquitectura i en l’art. Tinc molt interès per l’espai fluït expressat a la Pedrera i gran empatia amb la frase que va dir Gaudí: “l’arbre és el meu mestre”. Així, em va venir la inspiració en la fluïdesa de l’espai i en la idea de l’arbre, com un món complex i divers.

El Pritzker reconeix la seva trajectòria personal i la coherència de la seva obra. Si hagués pogut triar, quin edifici li hauria agradat dissenyar?

Un arquitecte no està pensant que vol dissenyar alguna cosa, sinó que l’impuls del disseny neix quan sorgeix l’oportunitat. Per exemple, fins i tot ara al Japó hi ha molts pobles devastats pel gran terratrèmol del març de 2011. Va ser en aquell moment que va brollar la passió per preguntar-me com podríem reconstruir-los.

Un mestre innovador

21-02-03-01Toyo Ito es caracteritza per la seva capacitat innovadora, de la qual són exemples el pavelló temporal creat a Bruges el 2002 i l’edifici TOD’S a Tòquio del 2004, el revestiment del qual serveix també d’estructura. L’ús de les noves tecnologies és evident en projectes com la Cúpula d’Odate o la Torre dels Vents de Yokohama.

Ito ha dit en nombroses ocasions que s’esforça per aconseguir una arquitectura fluida allunyada de les limitacions de l’arquitectura moderna. Això s’aprecia a la Mediateca de Sendai (2000), una de les seves obres més apreciades.

Altres exemples de la seva arquitectura pública són al tanatori de Gifu (2006), la Biblioteca Universitària Tama Art de Tòquio (2007), el Pavelló de la Serpentine Gallery, a Londres (2002) o al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona (2008 ) i les Torres Fira. Destaca també el seu treball per construir petits espais comunals per als afectats pel terratrèmol al Japó el 2011, una “expressió directa del seu sentit de responsabilitat social”, segons el mateix jurat que li va concedir el Premi Pritzker.

R. P.

*Foto principal: recinte de Gran Via de Fira de Barcelona