L’edifici és important. Barcelona vol ser seu de l’Agència Europea del Medicament -organisme d’avaluació científica, supervisió i control de la seguretat dels medicaments a la UE que amb el Brexit abandona Londres- i posa a la seva disposició la Torre Glòries, abans torre Agbar. L’edifici dissenyat per Jean Nouvel, relativament semblant a la londinenca torre Gherkin de Norman Foster, està preparat per acollir els 900 treballadors. L’agència, a Londres des de 1995, ocupa 23.500 metres quadrats i rep 40.000 visites anuals, el que significa un important impacte afegit.

Però a més de l’edifici i de bones connexions aèries internacionals, Barcelona i Catalunya ofereixen també un entorn científic, econòmic i institucional molt interessant. La meitat de les empreses farmacèutiques nacionals i internacionals instal·lades a Espanya tenen seu a Catalunya, que compta amb 230 laboratoris, dels quals 90 són fabricants. El sector farmacèutic català està considerat el cinquè més productiu de la UE i en els últims anys s’ha convertit en un dels pols europeus en realització d’assajos clínics.

Universitats, parcs científics, centres de recerca, grans hospitals, grans centres tecnològics, infraestructures de suport a la investigació formen una important xarxa de coneixement, innovació i talent. A títol d’exemple: els hospitals Clínic, Vall d’Hebron, Trias i Pujol; el supercomputador Mare Nostrum del Barcelona Supercomputing Center; el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica; el Sincrotró Alba, accelerador d’electrons que permet conèixer l’estructura dels àtoms, o el Laboratori Europeu de Biologia Molecular al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Preferència per Barcelona

I a més Barcelona és una ciutat atractiva, amb molts al·licients de tipus cultural, d’oci o clima. Si depengués dels treballadors que ara presten els seus serveis a l’agència, la capital catalana guanyaria folgadament. Segons una enquesta interna entre els empleats, realitzada a 687 d’ells, publicada per La Vanguardia, el 78% assenyalaven la seva bona predisposició a traslladar-se a viure a Espanya (la consulta no preguntava sobre ciutats). A continuació, les preferències s’inclinaven per Holanda, França, Itàlia, Àustria i Dinamarca, països tots ells que presenten candidatures de nivell per a convertir-se en nova seu l’agència europea. O millor dit, Amsterdam, Copenhaguen, Frankfurt i Milà.

Però no es tracta només del desplaçament dels empleats europeus, sinó de les nombroses entitats i empreses que volen estar a prop de l’organisme regulador. Es calcula que hi ha un ecosistema de 1.600 empreses que també podrien moure cap a Barcelona i que es beneficiarien també de la potència i reconeixement internacional dels clúster farmacèutics i biomèdics de la capital catalana.

Suport compartit

L’important, a més, és que la candidatura de Barcelona, ​​ha nascut amb el suport de totes les institucions –Estat, Generalitat i Ajuntament– i un ampli consens social en el qual participen tot tipus d’organitzacions, des dels col·legis de metges, farmacèutics, economistes i enginyers a Barcelona Global i les associacions del sector farmacèutic com la patronal Farmaindustria.

La presència de l’Agència Europea del Medicament pot generar sinergies de tot tipus en un sector molt desenvolupat com el de la salut. Els nombrosos congressos i esdeveniments firals internacionals especialitzats subratllen la seva importància: des dels grans esdeveniments com el Congrés Europeu de Cardiologia que se sent molt còmode al recinte de Gran Via, a on torna periòdicament (de nou a l’agost de 2017), a noves propostes com Healthio, llançat aquest any per Fira de Barcelona, ​​que obre noves vies a l’aplicació de les tecnologies en el camp sanitari. Sense oblidar que Fira va acollir el 2016 CPhI el més gran esdeveniment mundial de la indústria farmacèutica, a la qual el seu saló Expoquimia (octubre 2017) concedeix especial protagonisme.

R.P.