Dones i policies

14.10.2016

Al Palau de Congressos de Fira de Barcelona, per definició, s’hi han celebrat tota mena de reunions i trobades. Metges, economistes, físics, empresaris, sindicalistes, vegetarians, ramaders o premis Nobel.

Però mai fins ara havia aplegat un col·lectiu tan singular com el de les dones policia. Prop de mig miler d’agents d’una setantena de països de tot el món s’han reunit en el Congrés de l’Associació Internacional de Dones Policia per parlar dels “seus problemes”, que ben mirat, són els de tots nosaltres: igualtat i seguretat.

Ho són, en efecte, la prevenció de la violència contra les dones, el tràfic d’éssers humans, la protecció de les víctimes a les zones de conflicte. És el que les dones policies han volgut tractar en la seva trobada a Barcelona. Això i la igualtat en el reclutament i el desenvolupament de la carrera professional.

Aquesta darrera és una qüestió que traspassa l’àmbit estrictament corporatiu. La presència de les dones a la policia, com en tantes activitats, no es correspon amb el seu pes real a la societat. Un exemple el trobem a la Guardia Urbana de Barcelona on la dona es va incorporar el 1979 amb la constitució del primer ajuntament democràtic i 37 anys després representa l’11% dels efectius del cos o la Policia Nacional que compta amb unes 6.000 dones entre els seus efectius, prop d’un 12% del total. Percentatges que tot i així són més elevats que en altres cossos policials europeus. Per sobre de la mitjana europea se situen els Mossos d’Esquadra amb un 21% de dones policia, similar als de Portugal o Alemanya però encara per sota de cossos policials d’Holanda o Suècia que ja se situen al voltant del 30%.

Sembla bastant comprovat que la dona pot aportar una mirada específica als problemes de seguretat i a l’acostament a la comunitat i que la tenacitat és una virtut: l’Associació Internacional de Dones Policia, organitzadora del congrés que comentem, es va fundar a Los Angeles el 1915.