En 2030 es preveu que al planeta hi hagi un dèficit d’aigua del 40% a causa de l’augment de la població, la sobreexplotació dels recursos i els efectes del canvi climàtic amb sequeres intenses i prologades. Així mateix, les majors demandes d’aigua es concentraran geogràficament a les ciutats on viurà el 70% dels habitants del món. Davant d’aquest inevitable horitzó cal prendre consciència que l’aigua és un recurs finit i massa valuós perquè només s’utilitzi una vegada. El paradigma de l’economia circular s’integra plenament en la gestió del cicle integral de l’aigua, potenciant la reutilització com a font d’abastament.

En el procés de reutilització, l’aigua procedeix d’una Estació Regeneradora d’Aigües (ERA), que sol trobar-se dins de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR). Allí rep tractaments avançats i complementaris inspirats en la potabilització convencional, obtenint una aigua regenerada segura i de qualitat. A través de diferents tècniques s’eliminen els sòlids: després es retiren les partícules més petites mitjançant osmosi inversa i, finalment, s’usen mètodes de desinfecció i esterilització contra microbis patògens. I amb la filosofia d’aprofitar-ho tot, els llots resultants es converteixen en matèria primera per a fertilitzants o per a la seva valoració com a biogàs. L’objectiu aconseguir el “abocament zero”.

Sense anar més lluny, al Prat de Llobregat hi ha una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa on es tracten 420 milions de litres al dia, l’equivalent al consum d’aigua de dos milions d’habitants i les activitats econòmiques associades. Aquesta planta inclou una de les estacions de regeneració d’aigua més important del món, capaç d’augmentar els recursos hídrics de l’àrea metropolitana de Barcelona en 40 milions de litres l’any.

La reutilització per a usos no potables està molt estesa internacionalment i de forma especial a Espanya. L’aigua regenerada s’empra a zones urbanes (jardineria, incendis, rentat de carrers i automòbils), en la indústria (torres de refrigeració); en el reg agrícola i forestal; en usos ornamentals i recreatius; en la millora i preservació del medi natural, i més recentment en la recàrrega d’aqüífers.

De fet, al nostre país es reutilitzen prop de 400 hm³, al voltant del 9% de l’aigua residual depurada. El 41% es destina a l’agricultura -principal sector consumidor d’aigua-, el 31% a reg de jardins i zones d’oci, el 12% a la indústria i el 19% restant a altres usos. El cost de l’aigua regenerada a Espanya se situa al voltant de 0,06 euros / m3 a la sortida de la planta, incloent despeses d’amortització, d’explotació i manteniment.

La normativa espanyola prohibeix l’ús aigua regenerada per a consum humà però en altres zones geogràfiques del món, amb elevada escassetat o variabilitat de recursos hídrics, la població ja l’està bevent de l’aixeta. Singapur, Namíbia, Austràlia o Califòrnia són alguns exemples.

Els experts coincideixen que cal afrontar un canvi d’estratègia en la reutilització de l’aigua: Disminuir la inversió en infraestructures de distribució per transportar aquesta aigua regenerada a zones agrícoles i dedicar molts més recursos econòmics i tecnològics a la producció d’una aigua de gran qualitat que pugui ser incorporada als sistemes d’abastament públic de les ciutats i, per tant, ser beguda de nou.

Les experiències dutes a terme en altres països que han incorporat la reutilització a la xarxa de subministrament potable demostren que beure aigua regenerada és més assequible que altres mètodes de captació i transport de recursos hídrics i, sobretot, que és segur, ja que es compleix amb totes les garanties de salut pública. S’ha demostrat que l’aigua regenerada té les mateixes característiques organolèptiques que qualsevol altra aigua potable, embotellada o d’aixeta. Fins i tot hi ha qui li atorga un sabor relativament dolç.

La innovació i la tecnologia del sector de l’aigua, com ho demostra Iwater, ho fan possible, però aquesta transició cap a l’ús potable de l’aigua regenerada ha de planificar-se adequadament, desenvolupant un marc normatiu clar, i portar associades mesures de comunicació i conscienciació eficaços que salvin el possible rebuig psicològic del públic i els usuaris i ajudin en la seva implementació.

La veritat és que probablement haurem d’afrontar aquest repte més tard o d’hora, perquè tornar a beure l’aigua que flueix pels desguassos és una opció que guanya punts dia a dia per superar l’escassetat d’aigua a la qual estem abocats.