Cent anys de la I Fira de Mostres de Barcelona 1920

La tarda del 23 d’octubre de 1920 representants de les institucions i del que avui en diem la societat civil inauguraven la primera Fira de Mostres de Barcelona que es troba en l’origen del paper de la capital catalana com a ciutat de fires i de congressos i de la mateixa existència de Fira de Barcelona.

En aquell acte inicial Antoni Martínez i Domingo, alcalde de Barcelona per la Lliga Regionalista, va dirigir-se als convidats amb un discurs complet de satisfacció però també de reivindicacions davant les dificultats viscudes per l’organització de l’esdeveniment firal. La conflictivitat social que es vivia a Barcelona, la inestabilitat del govern central i la deriva d’una economia incapaç de controlar l’augment del cost de la vida i de l’atur, en un entorn europeu de crisi a causa de la recent acabada guerra mundial, havien posat en perill el projecte en més d’una ocasió.

L’alcalde Martínez i Domingo era partidari de què Barcelona tingués una fira pròpia i estable que fos reflex de la seva puixança industrial i comercial i així ho va explicitar amb aquestes paraules: “Barcelona té prou capacitat per mantenir-se al primeríssim lloc que ha aconseguit en el nou ordre industrial i comercial que s’està establint a Europa després de la Guerra; el nostre objectiu organitzant aquesta fira és demostrar que la indústria catalana es troba en condicions de competir amb les millors d’altres països”.

La Fira de Mostres presentava als visitants novetats importants. El Comitè Organitzador s’havia esforçat molt a l’hora d’explicar als mitjans de comunicació i la ciutadania que els objectius d’una fira com aquesta eren potenciar l’economia moderna, posant en contacte productors i compradors professionals en un espai i en unes dates concretes i projectant unes instal·lacions pràctiques i eficaces per complir les expectatives. De resultes de l’estudi de les fires de mostres més prestigioses d’Europa –Leipzig i Lió- s’elaborà un reglament que optimitzava les funcions i l’espai físic de la mostra amb models d’estands i retolacions, serveis centralitzats pels expositors o supervisió de l’hostalatge per als visitants estrangers. Fins i tot, crearen una comissió per a la decoració dels estands sota la direcció del prestigiós dramaturg i escenògraf Adrià Gual. Tanmateix, el terme de Mostres, havia de donar a entendre que es tractava d’una fira a l’engròs, on els productors exposaven les mostres d’allò que fabricaven o comerciaven per formalitzar negocis, però, en cap cas, vendre’ls al públic generalista.

La I Fira de Mostres fou un èxit de la ciutat i de la ciutadania. Dels seus primers promotors –l’Associació Nacional de Fabricants de Joguines i l’Associació d’Atracció de Forasters-; de les institucions Ajuntament de Barcelona i Mancomunitat de Catalunya- exponent del catalanisme polític reformista; de les entitats econòmiques de la ciutat –Cambra de Comerç i Navegació i Foment del Treball Nacional-,i, també, dels vint-i-cinc homes i dones que treballaren a la seu de la Fira de Mostres, instal·lada al Palau de la Llotja de la ciutat. Èxit d’un esdeveniment econòmic internacional organitzat a una Europa devastada per la Gran Guerra.

Les dades estadístiques -250.000 visitants, 1.246 expositors i 15 milions de pessetes de l’època en transaccions econòmiques- son prova del dinamisme comercial de la I Fira de Mostres de Barcelona 1920, que va obrir al públic del 24 d’octubre al 10 de novembre. Un èxit fruit de l’aposta feta per a una nova economia basada en la producció de béns de consum de proximitat, molts d’ells destinats al benestar i el lleure que poc a poc començava a obrir-se pas. Un breu repàs dels anuncis del catàleg oficial de la Fira de Mostres n’és una prova fefaent: automòbils, medicaments, moda i productes de bellesa, vins i escumosos, parament de la llar, productes per a l’esport, joguines, màquines d’escriure, equipaments per a la cuina i el bany, material fotogràfic i cinematogràfic, material elèctric o màquines de calcular.

La ciutat va viure dies vibrants que situaren Barcelona al moll de la modernitat europea que havia de resplendir amb l’Exposició Internacional de 1929. Jorns dedicats al comerç, però també al debat econòmic i a la cultura. Casa Amèrica va organitzar conferències per potenciar els vincles intercontinentals i el Palau de la Música les propostes musicals, amb l’Orfeó Donostiarra i l’Orquestra Pau Casals com a protagonistes.

La Fira de Mostres de Barcelona es va celebrar al llarg de 70 anys, amb l’excepció del període de la guerra civil espanyola i va arribar fins el 1991, a les vigílies dels Jocs Olímpics que tant van contribuir a la transformació i projecció de Barcelona. Va ser el germen de nombrosos salons monogràfics o especialitzats i va jugar un indiscutible paper d’aparador de novetats, tendències i progrés, especialment en els anys més difícils viscuts per les empreses i la societat durant el règim franquista.

El Comitè Organitzador del certamen, en clausurar-se aquella primera edició que el 2020 s’ha commemorat, va resumir l’esperit de les fires i els salons: “A la Fira no es tracta d’exposar-hi productes per a admiració dels visitants sinó d’aproximar venedors i compradors en un lloc i un època determinats”. El networking de fa un segle.

Marià Hispano i Vilaseca
Arxiu General de Fira de Barcelona (AGFB)